Després de llegir l’article publicat a El País “El Prado alumbra una joya primitiva” vaig estar donant-li voltes al cap…

A la restauració de la taula “L’oració a l’hort”, una obra del segle XV, es van adonar que, sota una gruixuda capa de pintura, s’ocultaven les figures de LLuis I d’Orleans i Santa Inès, i van decidir treure-les a la llum, eliminant aquest repintat.

El abans i el després de

El abans i el després de “L’oració a l’hort”

Per què aquest afany de restaurar pintures antigues buscant el què amaguen? Bé, em respondré jo mateix, poden desvetllar fets històrics que desconeixíem, pot ser per curiositat… però si amb les tècniques d’avui dia es pot veure aquestes zones “amagades”, per què fer-les visibles directament en l’obra?

Em pregunto si d’aquí a uns anys, quan trobin arxius digitals processat amb Lightroom i retocats amb Photoshop d’algun fotògraf, es buscarà també el que s’amaga sota aquestes manipulacions.

Si l’artista va decidir tapar aquests personatges, els seus motius tindrà! Potser aquesta taula era un encàrrec, i el client la volia com es va lliurar, o el propi artista no li va agradar com quedava i va decidir tapar-los… què passaria si una imatge publicitària amb milers de capes de Photoshop fossin desvetllades una a una? La imatge perdria tot el seu sentit. No passa alguna cosa similar amb la pintura?

Això em recorda un encàrrec vaig realitzar en el qual em vaig passar hores i hores de retoc, no em vull imaginar que d’aquí a uns anys algú decideixi “restaurar” la meva imatge a la recerca de l’original. Quin desencís!

image-antes-despues2

L’abans i el després (que es trobarien)

Pin It on Pinterest