Etapa 3. De Zwartsluis a Elburg – 50km
Al despertar-nos a Zwartsluis ens vam trobar amb una boira baixa que ens envoltava, vaig aprofitar per realitzar algunes fotografies des del vaixell a l’altre costat del canal. Quan les feia, interiorment, les visualitzava en blanc i negre, però en editar-les a l’ordinador em va sorgir el dubte… millor en color o en blanc i negre? Us poso un parell d’elles amb les dues opcions:
[before-after width=”920px” viewer_position=”center” move_on_hover=”true” overlay=”false” overlay_color=”#FFFF00″ overlay_opacity=”0.25″ label_one=”1961″ label_two=”2011″ label_position=”two” label_color=”#caf59f”]
[/before-after]
[before-after width=”920px” viewer_position=”center” move_on_hover=”true” overlay=”false” overlay_color=”#FFFF00″ overlay_opacity=”0.25″ label_one=”1961″ label_two=”2011″ label_position=”two” label_color=”#caf59f”]
[/before-after]
Ja amb el desdejuni fet, vam continuar el nostre viatge pels canals d’Holanda, el nostre objectiu era arribar a Elburg, un poblet que ens havien recomanat visitar que estava a uns 50km. Sense perdre massa temps, per allò d’aconseguir arribar a una bona hora i tenir una mica de llum, vam anar navegant rumb a Elburg. Per sort la boira es va anar aixecant i vam poder gaudir del sol i de la calor (si, calor! fins i tot ens vam veure obligats a posar el tendal del vaixell que cobria la coberta superior). Vam aprofitar aquests instants de sol per fer alguna que altra fotografia:
Arribats a Elburg i amb el vaixell atracat al port d’entrada (en aquesta ocasió no ens van cobrar res per passar la nit allí), ens vam equipar amb les càmeres i vam anar a descobrir aquest bonic poble envoltat d’aigua i amb un encant especial.
Ja és sabut que a Holanda aprenen a anar amb bici abans que a caminar, així que em vaig dedicar uns instants a capturar bicicletes:
Elburg està ple de restaurants, alguns d’ells molt bonics i amb unes cartes molt suculentes, el problema ve quan es miren els nombres… són cars, molt cars. Fins i tot el restaurant xinès situat a l’entrada del poble és car. Així que aquella nit va tocar sopar al vaixell, que provisions no ens faltaven!