Ja tornat de vacances, avui us vull ensenyar una de les imatges que he capturat aquest estiu, la que he titulat com “el vell i la mar”.

Estava al petit poble de La Almadraba de Monteleva (Cabo de Gata – Almería), el dia anterior havia presenciat una bonica posta de sol, però sense núvols, per la qual cosa no em vaig animar a desenfundar la càmera; però aquesta vegada vaig veure que el cel estava una mica cobert, cosa que propiciaria un bonic ocàs.

Vaig agafar la compacta (Canon G12) i l’iPhone (què seria d’una posta de sol sense penjar-ho a Instagram al moment?) i em vaig dirigir a cap a la platja.

Al arribar a primera línia de platja, al costat d’unes embarcacions de pescadors, no estava sol, hi havia un home gran contemplant la posta del sol. Em va sorprendre el que em va dir quan vaig arribar al seu costat: “avui està molt lleig… hi ha dies més bonics!”. Més bonics encara? em semblava impossible… però després va afegir que ell anava cada dia amb la seva cadira (de fet era un “taca-taca” amb cadira) a contemplar la posta de sol… amb l’edat que tenia vaig imaginar que hauria tingut temps de veure infinitat de postes de sol, per la qual cosa segur que hi hauria alguna d’elles més bonica encara.

Vaig realitzar diverses fotografies, però avui només us en ensenyaré dues, les que reflecteixen “el vell i la mar”. Aquest home gran amb aires de pescador jubilat em va recordar al protagonista de la coneguda obra de Hemingway, d’aquí aquest títol.

Canon G11 – 1/60 seg. f/4,5 ISO 200 – Editada amb Lightroom

iPhone 5 – 1/120 seg. f/2,4 ISO 100 – Editada amb Snapseed + Filtre Hefe de Instagram